I penso jo que té
raó, llavors... no cal planxar!!! Segur que ell es devia referir a l’arruga de
la roba però la gent el va malinterpretar pensant-se que es referia a les
arrugues de l’edat.
I es clar,
aquesta malinterpretació el beneficiava i va callar. Però us asseguro que ell
es referia a les arrugues de la roba!!!
De fet, no hauria
d’existir la planxa!!! Què és aquest invent?
O jo la odio molt
molt, o realment planxar és incòmode, emprenyador, calorós...
I tan calorós,
com que a l’estiu has de planxar amb una ampolla d’aigua al costat per evitar
una deshidratació severa i a l’hivern...a l’hivern per molt fresqueta que
tingui a casa acabo igualment sufocada!!!! I no precisament de calor!!!
Jo ja vaig en
compte de comprar-me roba que no s’arrugui però sempre m’equivoco. A la botiga
la toco, l’arrugo i em dóna confiança però després sempre me la fot! És quan
acaba de passar per la rentadora quan treu la seva pitjor cara!
Crec que és com
una venjança, si. Crec que la peça de roba deu pensar “si d’acord, et vaig
prometre que no m’arrugaria, però t’has passat. M’has deixat dos dies amb un
cistell ple de mitjons pestilents que em no em deixaven respirar per no
parlar-te dels tangues pijos que es deuen pensar que el món és seu, m’has posat
dintre un cub on m’han anegat i m’han assecat a cop de centrifugadora que no
saps pas com arriba a marejar. I per si fos poc, quan he vist per fi la llum
del sol, m'has començat a esbandir com si m’odiessis i m’has penjat amb unes
pinces de fusta com si fos Jesucrist! I després reso per que te’n recordis que
porto dos dies allí penjada!”
Doncs es venja i
tant que ho fa! I allí em trobo, casi sempre el Diumenge la tarda (els odio)
amb la taula de planxar i la planxa ben calenta al costat.
La muntanya de roba al fons em mira i em reta. Miro la planxa amb respecte i penso “vigila el braç Neus, encara tens la marca de l' última vegada. No et confiïs, ella està esperant qualsevol descuit teu per cremar-te”
La muntanya de roba al fons em mira i em reta. Miro la planxa amb respecte i penso “vigila el braç Neus, encara tens la marca de l' última vegada. No et confiïs, ella està esperant qualsevol descuit teu per cremar-te”
Agafo una camisa
i la col·loco a sobre la taula. Ella està calmada però em mira fixament
desafiant-me; de moment, la domino.
L’ estiro tot el
que puc i començo a lliscar la planxa tranquil·lament demostrant-li que sóc jo
qui mana. Molt bé, segueixo avançant pel lateral, amb compte...merda! Se m’ha
arrugat el que havia planxat abans! “Mantén
la calma, Neus, ella sap quan et poses nerviosa!”
Passo a la part
del davant. La part dels forats superada, ara entre botó i botó..aix...massa
petit l’espai o massa ampla la planxa! El coll.. impossible!
"Va, no et desesperis...passa a les mànigues."
La primera passada crec que bé, giro la camisa i l’altra banda de la màniga sembla una acordió!!!! Li passo la planxa per allisar-la però quan aconsegueixo que quedi més o menys llisa, és l’altra cara la que torna a estar arrugada!!!
La primera passada crec que bé, giro la camisa i l’altra banda de la màniga sembla una acordió!!!! Li passo la planxa per allisar-la però quan aconsegueixo que quedi més o menys llisa, és l’altra cara la que torna a estar arrugada!!!
UUUFFFFFFF!!!!!!!!!!!!
Saps què??? Saps
què???
I ja sabeu, quan
us trobeu amb un d’aquells diumenges a la tarda amb una muntanya de roba
esperant-vos, us la mireu, l’aparteu del vostre davant i per dintre vostre aneu
repetint L’arruga es bella, l’arruga és
bella .. mentre us prepareu un bon bany de sals relaxants.
I després, obriu
l’ordenador, poseu lo-cupcake.blogspot.com
i us poseu a intentar una de les meves receptes. Ja us asseguro que elles no
són rancoroses i sempre surten bé!
I per venjar-me
de la planxa he fet uns cupcakes de préssec amb un frosting ben arrugadet, ben
arrugadet!
CUPCAKES DE
PRÉSSEC ARRUGADETS, ARRUGADETS!
Recepta modificada
d'Alma Obregon.
Per a 10 cupcakes
Per al pa de pessic:
-
200g
de mantega a temperatura ambient
-
200g
de sucre
-
150g
de farina
-
50g
de Maizena
-
2
cullerades de llevat
-
4 ous
M
-
1
cullereta de pasta de préssec ( al les notes poso el que és)
Per al frosting:
-
250g
de mantega a temperatura ambient
-
250g
de sucre glass (icing sugar millor)
-
1
bona cullerada de pasta de préssec
PER AL PA DE PESSIC:
Preescalfem el
forn a 170º.
Preparem la
safata dels cupcakes amb les càpsules que haguem escollit.
Batem la mantega
amb el sucre fins que la barreja s'integri totalment. Hi afegim els ous.
Tamisem la farina
i el llevat i ho afegim a la barreja anterior. Batem fins que es faci una massa
homogènia.
Afegim el préssec
en pasta i batem fins que s'integri i finalment repartim la massa entre les deu
càpsules, recordeu sempre 2/3.
Posem al forn una
vint minuts o fins que surti l'escuradents net. Els deixem refredar als motlles
uns deu minuts i després els passem a una reixeta fins que es refredin
completament.
MÈTODE PEL
FROSTING:
Batem la mantega
i el sucre glass (poseu un mocador a sobre si no voleu deixar tota la vostra
cuina plena d'un polsim blanc) a velocitat mitja-alta fins que quedi una
barreja homogènia (uns 5 min).
Afegim el préssec
en pasta i seguim batent una estoneta. Ja veureu quin color més bonic agafa!
MUNTATGE:
He fet unes ones
amb la “boquilla” 150 de Wilton i els he decorat purpurina daurada per sobre.
És que m'encanta!!
NOTES:
-
Si
voleu podeu farcir el cupcake de melmelada de préssec. Jo no ho fet per que ja
té prou gust i em sembla que cansaria una mica, però això és molt personal.
Bon profit ! Ara
només falta que ho intenteu!
Neus no sé qué me gusta más, si lo que escribes antes de poner la receta o los cupcakes!!! me encanta tu blog y siempre me alegro cada vez que me llega el correo con una nueva receta (o cuento?). Besos y que sigas teniendo muchos más followers! ...Laury ;-)
ResponEliminaGracias Laury! Me encanta que digas eso!!!
EliminaBeso
Et torno a dir que m'agrada molt llegir les teves historietes i ben sovint m'hi sento identificada.
ResponEliminaI és que vols dir que hi ha algú a qui li agradi planxar??
I els cupcakes arrugadets molt bufons i segur que també molt bons!!
ptns!!
Moltes gràcies guapes! Crec que lo de la planxa és universal!
EliminaPetonets!
Quina monada, deuen estar bonísims!! No et preocupis que amb la planxa tots tenim problemes sempre, jeje ;)
ResponEliminaun petó
Moltes gràcies!
ResponEliminaSi,crec que és un problema generalizat!
Petonets