Llocs on viure 2º part: el mar



No sé si la Macu tindrà el mateix record que jo...li hagués hagut  de preguntar el dia de l’aniversari de la petita Naiara.




A vegades no sé si els records de petita són reals, o deformats per envellir-los o fer-los més traumàtics encara. El cas és que fins ara, fins que estic escrivint aquestes línies , tampoc he fet el gest de comprovar-ho amb ella o amb muns pares.




I de fet, tampoc ho faré. Quasi que prefereixo quedar-me amb el que penso per que crec..crec que encara em fa una miqueta de mal recordar-ho. Ara me’n adono, ara que ho intento escriure per primera vegada.




Tretze anys, surto del cole de la mà de la inseparable Macu. Donem una volteta, és aviat. No recordo per on... però després decidim anar a casa meva.

Obrim la porta i quan entrem....



-         Que canvies de casa? –em pregunta ella amb cara de sorpresa.




Tot i així, la seva cara no superava l’expressió d’incredulitat de la meva! Pel passadís hi havia un munt de caixes amuntonades. Tota la casa en una caixa.

Però que passa? No entenia res de res! Però res de res!!




Sé que en aquell moment la Macu tampoc va rebre cap resposta i de fet, cap de les dues vam ser conscients de l’abast de la situació.



El que ve després no ho podria descriure amb claredat. No recordo quan els meus pares em van dir que marxàvem, ni com, ni quan i el que era més important, ni on! 


Suposo i vull pensar que m’ho van explicar tot, però si va ser així , la meva ment ho ha bloquejat.



El següent que recordo és comunicar els meus quatre companys de curs que marxava. No sabia perquè..no sabia perquè! I ells encara més parats que jo, encara ho entenien menys!




Qui volia marxar del paradís? Em preguntava jo! Per que per a mi allò era el paradís.



Recordo al dia següent, un 21 de Juny, que al final de la classe la professora comunica a tots que em dóna les notes un dia abans per que la meva família marxa del poble i tot i que tot és borrós, recordo que una sensació em va envair.  “ Així que això va de veritat” i aquí, va començar el meu calvari.




Aquella nit vam dormir a casa d’uns amics i l’endemà muns pares ens van venir buscar. Abans d’arribar el destí, una parada per dinar a casa la meva àvia que vivia a un poble a un quart d’hora distància.



Recordo un pastís, 22 de Juny, el meu aniversari; catorze anys. Però no en tinc de gana! Ja us el podeu menjar vosaltres aquest pastís!




El calvari és va fer llarg , llarg i pesat. On anàvem era a Altafulla, un poble coster amb una platja magnífica que en canvi jo no valorava en absolut. Vam arribar en ple estiu, a rebentar de gent que jo no coneixia,  de turistes, de soroll, de crits. No em deixen anar sola a la platja. Passo a major part de l’estiu a casa la Macu, que m’acullen com una filla més. Tren amunt, tren avall.




Arriba el Setembre i he de començar el curs. Dues classes de vuitè! Com? Al meu curs érem 4 ! Em costa d’assimilar, em costa adaptar-me i els alumnes tampoc no m’ho posen gens fàcil. Edats difícils i conflictives per a totes dues bandes.




Vull agrair, ara que puc i m’atreveixo després de tants anys a la Jasmin, la meva professora. Crec que mai li vaig dir el perquè però ella es va esforçar molt per a facilitar la meva adaptació.



La recordo sempre al meu costat, la recordo sempre valorant-me i  incloure’m amb la disfressa de carnaval. La recordo com la meva taula de supervivència, tot i que crec que mai li vaig confessar el que jo estava passant.



Però, com diu un conegut meu, tot passa i allò també. 





I llavors, va tenir lloc el miracle! Vaig començar a valorar la grandesa d’Altafulla! Aquest poble tan bonic, tan especial del que ara de moment, no m’hi vull moure. 


Estic enamorada d’Altafulla.




Ara crec que no podria viure sense el mar, sense la grandesa del més blau que t’aixeca l’ànim en un dia decaigut. Sovint passejo per la sorra, en ple hivern i penso en lo afortunada que sóc de poder viure on visc.



Crec que no hi ha ningú que no s’enamori d’Altafulla al trepitjar-la! Però suposo que això és com un fill, que a tu sempre et semblarà el millor  del món, el més guapo i el més llest.




Però passejar un diumenge d’hivern aviat pel matí, sola, amb l’aigua que sembla que amb silenci també estigui més calmada, amb el castell de Tamarit al fons... és que m’atreviria a dir que fins i tot és curatiu!




A vegades ell també s’enfada com la setmana passada, i s’emporta les dutxes, palmeres i un tros de passeig. Però si ens parem a pensar, l’únic que fa és recuperar parcel·la que li vam agafar per posar-hi les nostres tovalloles a l’estiu. Per tant, no li tenim en compte aquestes rabietes.




Doncs bé, dedicat a Altafulla, a la seva gent, a nostra gent, i sobretot al mar, a la immensitat blava que ens acompanya cada dia, uns cupcakes de mar, amb els seus animalons i la barqueta d’Altafulla.

( venint de Barcelona per la N-340, quan veieu la barqueta gireu a l’esquerra! Allí, està el paradís)





CUPCAKES DE XOCOLATA I DE MAR:

Recepta d'Alma Obregón.

Per a 12 cupcakes.


INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC:

115 gr de mantega

220 gr de sucre

3 ous

180 gr de farina

40 gr de cacau en pols

1 i 1/2 culleradeta de llevat en pols

120 ml de llet semidesnatada

1 culleradeta d'extracte de vainilla



MÈTODE:



Preescalfem el forn i preparem el motlle del cupcakes amb les càpsules. Tamisem la farina amb el cacau i el llevat i reservem.



Batem la mantega amb el sucre fins que s'integrin i la barreja es comenci a aclarir. Afegim els ous, un a un, batent fins que s'incorporin. Després afegim la meitat de la farina i batem a velocitat baixa fins que s'integri.

Afegim la llet barrejada amb l'extracte de vainilla i batem. Finalment afegim l'altra meitat de la farina i batem a velocitat baixa fins que s'integri. Omplim les càpsules a 2/3 de la seva capacitati fornegem 22 minuts.



Deixem refredar els cupcakes al  motlle durant 10 minuts i després els deixem reposar a una reixeta.



SWISS MERINGUE BUTTERCREAM DE VAINILLA:



És exactament aquest del tutorial i ho tenyit de color blau (ara ja sabeu perquè).



MUNTATGE:



Els cupcakes que feu com si fos el mar, apliqueu el buttercream amb l'espàtula, fent pics cap a dalt simulant onades.



Els de sorra, apliqueu buttercream ( no tenyit) i hi tireu per sobre galletes Digestive triturades.



Després hi poseu les figuretes de fondant que més gràcia us facin.

PD. No os oblideu donarme un copet de ma i fer-vos seguidores del meu blog,  a la pestanya on posa "inscriviu-vos" i rebreu totes les meves receptes.

PD. Tambe em podeu seguir per facebook. 

CONVERSATION

17 comentarios:

  1. Preciosos, ¿ con cual me quedo, con el pulpo, el cangrejo, el delfín?. Una pena comérselos. Bss.
    http://atentamente-carmen.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Carmen! Pues sí que sabe mal comérselos, después de tanta dedicación!

      Pero una receta de Alma de chocolate és irresistible!

      Muchos besitos!

      Elimina
  2. Que lindos!
    O verão em cupcakes,adorei!
    bjs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muito obrigado Silvia! Eu amo que você está sempre aqui e você me comentar!

      Muito amor!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Muchas gracias Laura! Esto me anima un montón!!!

      Millones de besitos!

      Elimina
  4. Quina història! :') No sabia que vius a Altafulla, la meva tieta i la meva cosina també hi viuen des de fa uns quants anys! Jo estic a la Catalunya central, però vaja, fa poques setmanes que estava per aquí, hehehe La veritat és que és un lloc molt bonic, a mi m'agrada molt :)

    I aquests cupcakes m'han encantat! T'han quedat xulíssims!!!

    Una abraçada guapa i bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina! Doncs ja saps que has de fer quan hi tornis,no? M'avises i fem una cerveseta al passeig!

      Et sembla?

      Elimina
    2. Perfecte!! No vinc gaire per aquí baix i mira que m'agradaria fer-ho més sovint, però si quan torni tinc una estona, tu faré saber i quedem!! Va sí!!! :D

      Una abraçada guapi!

      Elimina
  5. Tot i que els canvis sempre són complicats, diuen que és la manera en la que l'èsser humà evoluciona, adaptant-se a noves situacions. I precisament això és el que tú fas continuament, sempre inconformista, sempre evolucionant...

    PD: tot i que en el seu moment va ser una situció dura per a tú, al cap dels anys a mi em va canviar la vida... Així que com pots entendre me n'alegro tant i tant d'aquell canvi...

    Petonets!


    Ferran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohh! Això si que no m'ho esperava! Ets un solete (ja sé que no t'agrada que t'ho digui)!
      Ja saps que sense tu, no podria fer ni la meitat de les coses!

      T'estimo!

      Elimina
  6. Quin post més bonic NEus!
    Quan ets petit tots els canvis costen, suposo que el nostre món és el que és i costa adaptar-te a les noves situacions. Però per sort, com bé dius, tot passa! i amb el temps inclús al valorar-ho ens n'alegrem i veiem que han estat positius.
    ptns!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!

      Si, i tant! De fet, ara no m'hi vull moure d'altfaulla!!

      Moltes gràcies guapa!

      Elimina
  7. Que bonitos te han quedado estos cupcakes y además que trabajo más bien hecho!!!

    Un besito guapa,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracia guapa! Un semanita..cada noche un muñequito...si es que me cuesta!!

      Muchas gracias pofr pasarte! Besitines

      Elimina
  8. Hola Neus,

    Uns cupcakes molt divertits i un post molt "personal", m'ha agradat molt lleigir-te.

    Escolta una cosa, per que no organitzes una trobada blogger a Altafulla? Jo passo sempre unes setmanetes a l'estiu i hi vinc sovint pq. els meus sogres tenen una casa. Segur que som moltes bloggers que rondem per la zona. Estaria bé no? Jo t'ajudo a organitzar si vols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!

      M'alegro que t'agradi el meu blog!
      Doncs havia pensat fer alguna trobada blogger, amnb ganbes de conèixer a molta gent amb qui parlem sovint! Però a l'estiu treballo més que mai i a sobre, aquest estic pendent d'un trasllat.
      Igualment perque no em passes el teu mail i parlem privadament perque un cop sol·lucionat el trasllat ho podriem fer!

      Petonets

      Elimina

Subir