Allò que és promés, és atès o avellanes caramelitzades



Aquest post va relacionat amb el dels cupcakesd’avellana. Recordeu que hi portàven unes avellanes caramelitzades superoriginals a sobre, oi? La idea està extreta del llibre de la Martha Stewart però no sé si és que jo estava molt espessa aquell dia o al llibre no queda suficientment clar...però no hi havia forma de que em sortís. Que si la llàgrima cristal·litzava, que si no quedava llàgrima, que si només feia una graaan gota!
Així que amb aquest tutorial ho intentaré explicar de la manera més clara possible per a que no passeu pels quatre intents meus.
 INGREDIENTS:
Avellanes torrades i pelades (les que vulgueu fins a 24)
Pals de fusta (dels que s’utilitzen per fer pinxos)
650 gr de sucre
185 ml d’aigua
 MÈTODE:
Primer, agafeu els pals i claveu les avellanes. Aneu amb compte perque si les voleu clavar massa se us trencaran i si les claveu massa poc no s’aguantaran. Heu de trobar el punt mig tenint en compte que algunes les acabareu perdent.
A la repissa de la cuina, tingueu preparada una fusta o quelcom que pesi i forreu el terra de la zona amb paper de diari.
Ompliu la pic de la cuina amb aigua freda.
En una cassola posem el sucre i l’aigua a foc mig i anem removem de quan en quan fins que el sucre s’hagi dissolt i la barreja passi de blanca a transparent.
Pareu de remoure en aquest moment. Seguim cuinant fins que comenci a bullir.
Amb un pinzell humit podeu anar netejant els bordes per evitar la formació de cristalls.
Contiuem bullint tranquil·lament, no us preocupeu pels canvis de coloració del sucre. Ha d’arribar a tenir un color ambar (mig fosc, sense arribar a fosc del tot) i és en aquest moment on heu de parar.
Si teniu termòmetre de caramel (jo no en tenia) és fins als 180º. En aquest moment el traeiu del foc i submergiu la cassola en aigua per detenir la cocció. Esperem uns minuts i comencem a provar fins que veiem que al sucar-hi una cullera forma un fil.
 LLavors suquem l’avellana i donem voltes sobre si mateixa per a que faci una bona capa de sucre i així tinguem després una bona gota.

Ja veieu les pobres avellanes que van morir durant el procés

 Posem el pal a sota la fusta deixant que es vagi formant la gota. Important posar papers de diari a sota si no voleu deixar el terra perdut!

 NOTES:
Si voleu fer, per exemple, deu avellanes prepareu-n’hi 15 perque sempre n’hi ha unes quantes que es queden al fons de la cassola.
Aquest tipus d’avellanes caramelitzades s’han de presentar a les poques hores o el mateix dia d’haver-les fet perquè la gota vertical va baixant i desapareixent amb les hores. Depèn molt del clima on us trobeu, en el meu cas és càlid i humit, el pitjor!

CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Per fi queda desvetllat el misteri! Déu n'hi do quina currada, això sí, els resultats són espectaculars. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajja! Si, Chus i em va costar uns quants intents però val mooooolt la pena!

      Molts petonets!

      Elimina
  2. Són una passada!!! Això és rebosteria creativa d'alt nivell!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaj!
      Moltes gràcies Mònica, però seguint els passos bé (jo entre l'anglés del llibre i que aquell dia no estava fina no els seguia), no té tanta dificultat!

      Elimina
  3. Bona idea, Neus!! Sembla molt fàcil de fer, ho provarem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi! La idea és de la Martha que és una artista!

      Elimina

Subir