Odissea a Ikea i els meus cupcakes d'avellana



Noto als peus una extranya sensació de suro, com adormits. Baixo la vista al terra i me'ls miro per confirmar que realment encara els porto enganxats.

Aquesta desagradable sensació sembla que es vagi extenent cap a dalt, imparable. Si no miro diria que tinc milions de bitxets que pugen, qual plaga bíblica.

Si segueix així acabarà pujant i pujant fins que comenci a veure diminuts puntets negres als meus ulls, que seran aquests meleïts bitxos invaïnt el meus ulls, el meu cervell i llavors tindré visions i em tornaré boja i...

-        Neus, que m'escoltes?  - em diu Ferran amb una espècie de cinta mètrica a la mà.

-        Com?


-        Doncs això! Que aquest armari fa 130x150x35 i el forat que tenim a casa fa 130x120x35. Sense tenir en compte que hi ha una zona en que la columna té un sortint de la tuberia de l'aigua, llavors allà fa 110x120x35. Saps quin racó dic, oi? Així que enlloc d'aquest armari podem agafar dos mòduls separables, un de 37x43x22 i l'altre que al ser més estret podrà cabre a la zona de la columna. Només hi ha un problema. El mòdul per penjar els pantalons que tan t'agrada està fet pel primer mòdul i es clar, si el posem, perdem ja moltes estanteries...no sé Neus...i si posèssim...


Merda, ja m'he perdut. No deixo de sentir aquesta sensació a les cames que m’està matant. D'acord, bitxets no són. Llavors....llavors....se m'estant gangrenant les cames!! Segur, segur que és això. Tantes hores de peu, estàtica per aquells passadissos que s'estant convertint en malson, han fet que la sang s'hagi quedat allà baix i no pot pujar. 
 Aix, mare, que ja dec tenir el sec de les cames cianòtic. Haurien de posar cartells per tot Ikea,a cada passadís i fins i tot abans d'entrar.

“Els comuniquem que caminar pel nostre centre pot perjudicar greument de seva circulació, els seus peus i en última instància poden empitjorar una mica la seva relació de parella, si és que en tenen”.

-        Ho veus? Veus com no m'escoltes? - veig a Ferran que comença a estar desesperat entre moduls, modulets, accessoris i estanteries.

Si fos un dibuix animat li podriem pintar fins i tot fum sortint del cap.

-        Es que no puc més...de veritat- li suplico.

-        Vinga només ens queda aquest armari i ja està.

Tot se'ns havia acumulat; mudança precipitada, falta de mobiliari i sobretot poc temps. Així que ens vam trobar que haviem de comprar “quasi tot” l'imprescindible en un sol dia. Una autèntica bojeria.
 Quan ja ho tenim tot escollit...apa, a carregar-ho! Taules de fusta de 1,80 metres de llarg van ser les causants que a la setmana següent hagués de demanar hora al fisioterapeuta.

Miro el rellotge que marca quasi l'hora de tancar. Ens acompanyen vuit carros que colapsen la caixa, el passadís, a nosaltres i a la pobra caixera.

Finalment comencem a passar i la situació comença a arreglar-se. Només ens falta pagar i fer una altra cua eterna per al transport. Res comparat amb el que ens quedava feia mitja hora.

El que no teniem calculat era l'últim i pitjor imprevist. Trec la targeta i vaig a pagar.

“DENEGADA”.

-        Com? A veure ho torno a probar

“DENEGADA”

 Em giro cap a Ferran i intentant mantenir la calma tot el que podia, li pregunto si havia revisat el compte corrent. De fet, m'estranyaria que no ho hagués fet. La noieta de la caixa era força jove i sobretot, jo diria que força inexperta. Al principi la seva cara delatava més estupefacció que la nostra i després una mirada de desconfiança es va apoderar d'ella. Truca a seguretat que posa tots els nostres carros dintre un tancat.

Però si no puc robar res! No hi ha res que pesi menys de deu kg! Com per marxar corrents! I la noia allí de peu, mirant-nos de manera....bé, diguem que mirant-nos.

Finalment acudeix el nostre àngel de guarda en forma d'encarregat que ens informa de que possiblement tenim fixat un limit per cas de robatori. 
 Portem tancats en aquell centre unes 6 hores, entre números, referències i passadissos; hem arrossegat taulons de fusta impossibles, hem carregat coses que no haviem i no hem carregat les que sí que haviem de fer, arrossegant vuit carros amunt i avall. Que si em diuen que ara no ho puc comprar perque no ens funciona la targeta, doncs crec que sóc capaç de matar algú o d'asseure'm a la cua fins l'endemà o jo que sé.

Que jo d'aquí no marxo sense els mobles!

Després de deu minuts de caminata, un viatge no fructífer al caixer, una suada considerable i una trucada al banc, podiem pagar i finalment arribem a casa, terriblement esgotats, exhausts, amb un mal de braços i d'esquena que va en augment.

Em truca la meva mare per saber com ha anat. Li contesto de forma molt escueta i ella continua.


-        Saps què? Que Ikea és l'única empresa del món en la que el client es fot un tip de treballar i a sobre paga per fer-ho.

Penjo, m'assec al sofà amb la mirada perduda a l'infinit i penso que té tota la raó.

 Així que per endolcir aquest dia, què millor que uns deliciosos, més que deliciosos, espectaculars cupcakes d’avellana amb avellanes caramelitzades de topping?




CUPCAKES D’AVELLANA 
Per a 12 cupcakes

 INGREDIENTS:

½ bossa d’avellanes

210 gr de farina

1 i ½ culleradeta de llevat

120gr de mantega

144 gr de sucre morè

2 culleradetes d’extracte de vainilla

2 ous

185 ml de llet

 MÈTODE:

Preescalefem el forn a 160º. Preparem el motlle amb les càpsules.

En un bol tamisem la farina amb el llevat i apartem.

Batem bé el sucre morè amb la mantega fins que estigui totalment integrats. Posem els ous un a un, batent bé després de posar-n’hi cadascun. Amb un espàtula aneu desenganxant el que quedi per les parets del bol.

Afegim la meitat de la farina i batem. Afegim després la llet i finalment el que queda de farina. Batem fins s’integri.

Omplim les càpsules, no més de 2/3 de la seva capacitat i fornegem uns 25 minuts.

Traiem i el deixem reposar al motlle uns deu minuts. Després els posem a refredar a sobre d’una reixeta.



BUTTERCREAM DE XOCOLATA

Alma Obregon

INGREDIENTS:

115 gr de mantega

425 gr de sucre glas

85 gr de cacau en pols sense sucre

105 ml de llet semidesnatada

  
MÈTODE:

Tamissem el sucre i el cacau al bol de la batidora. Hi afegim després la mantega i la llet i batem a velocitat baixa durant un minut.  Després batem 5 minuts a velocitat alta.



NOTES: el detall de les avellanes caramelitzades és una idea de la Martha Stewart. A mitjans de la setmana que ve us explicaré com es fa. Estigueu atents!!!!






CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Qui no ha tingut aventures a l'Ikea? Ara, que la teva és insuperable. I aquests cupcakes també. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la gent es pensa que no són veritat però la mejoria de les que conto són ben reals! jajajaj

      Molts petonets guapíssima!

      Elimina
  2. Respostes
    1. jajajjaj! MOltes gràcies Marta! Més clar impossible!

      Elimina
  3. Anar a Ikea a comprar sempre és esgotador...però que a casa t'esperin uns cupcakes tan espectaculars com aquests, és el millor incentiu per complir els propòsits de compra fixats!!! Fantàstics....i l'avellana caramel·litzada, una passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diriem que no ens esperaven aquests cupcakes....ohhhh, ens esperava una nevera buida i tan esgotats que ni tan sols teniem gana!
      jajaajjaja
      Molts petonets guapa!

      Elimina
  4. Jajaja, prova superada a l'Ikea!! Ara sols queda muntar els mobles! Ànim, tot i que amb aquests espectaculars cupcakes segur que agafeu forces. Què original queda l'avellana caramelitzada! Vull saber com ho has fet!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!

      Doncs aquesta setmana penjaré el tutorial de com els vaig fer perque la veritat és que queden genials i originals. La meva àvia se les va menjar quasi totes!

      Petonets

      Elimina

Subir