I ja s'han
acabat les festes! Bé, encara ens queden els reis....que la veritat, a aquestes
altures m'importen ben poc. Però molt poc!
I...a
aquestes altures, posar un post de quelcom molt farragós tampoc!! Estem
completament empatxats de menjars i més menjars. Quines ganes de fer ara alguna
cosa massa dolça, no? Home, jo
sempre estic disposada i preparada a menjar tot el dolç que faci falta però
reconec que no tothom té la mateixa adicció a la xocolata, al dolç i a tot el
que tingui forma de pastís, pastisset, magdalena...Per això he pensat en fer
aquesta melmelada de gerds i xocolata per esmorzar.
He fet el
raonament de que com que els nens encara tenen festa, molts dels adults pares
també la tenen. Els meus pares sempre van treballar moltíssim, van treballar i
treballen massa la veritat. El cas és que el que més recordo dels dies de festa
no són les excursions, les sortides, es dinars amb amics o els viatges (sempre
extremadament curtets). El que tinc gravat a la memòria com un record
excepcional és un moment en concret, una estona del dia concreta i a més, ben
barata!
Recordo com si fos ahir els esmorzars dels dies de festa... No crec que fos
l'esmorzar en si el que jo més valorava, crec que era tot el que comportava.
Tot el magnífic ritual que acompanyava aquell esmorzar, lluny de les presses,
els crits i la puntualitat dels dies de diari.
Jo em
despertava la primera i no molt més tard la meva germana. Totes dues baixàvem
al menjador ben soletes i ens estiràvem al sofà. Sabíem posar la cinta de
vídeo, les teníem totes a la mateixa lleixa i n'escollíem una. El menys
important era escollir una de la saga d'Astèrix i Obèlix, de Mickie Mouse o de
Pluto. Totes estaven vistes mil milions de vegades ens les sabíem de memòria; i ara em sorprenc
de la capacitat de gaudir d'elles una vegada i una altra, una vegada i una
altra com si fos cada una d'elles la primera.
Era el
nostre moment del dia de festa, amb la nostra pel·lícula i esperant que
baixessin els pares pel super esmorzar!
Recordo a
la meva mare amb bata, aquella de color vermell que encara ronda per casa i que
passats els anys ha rebut el merescut nom de "bata antilibido",
recordo al meu pare despentinat i recordo l'olor del cafè a la vegada que el
soroll de la cafetera, aquell que sembla que fa quan el cafè ja surt. Aquell
que ja quasi he oblidat amb la Nespresso!
Hi havia
dos tipus d'esmorzar festiu. El més festiu de tots, en el que feiem xocolata
calenta i el festiu a mitges. En aquest últim, no deixava de ser un esmorzar
com el diari, però amb mes quantitat i sobretot, més lent. La meva memòria em
teletransporta a l'olor de llet ben
calenta i pa torrat sucat amb deliciosa melmelada.
Ara,
d'adulta, m'encanta llevar-me abans que Ferran (ell és un dormilega acabat i
m'ho posa fàcil) , em faig el cafè, la meva torrada amb melmelada, llibre de
l'Agatha Cristie o treballo amb el blog i gaudeixo aquesta horeta de la mateixa
manera que quan tenia 7 anys.
Aquests
dies en els que la meva germana ha estat per aquí, he tornat a recuperar
aquests petits instants que diàriament no puc fer per les presses. Pa a la
torradora, cafè recent fetet i conversa amb la meva germana. Què més es pot
demanar?
Doncs una bona melmelada!! Proveu aquesta que segur us deixa sense sentits!!!
Doncs una bona melmelada!! Proveu aquesta que segur us deixa sense sentits!!!
MELMELADA
DE GERDS I XOCOLATA
3 potets de
250 ml aprox (dels iogurts de vidre)
Ingredients:
350 gr de
gerds
325 gr de
sucre
suc de
mitja llimona
130 gr de
xocolata per fondre ben trossejat
En una olla
posem els gerds i el sucre i escalfem a foc mitjà fins que es desfaci el sucre.
Passem la barreja per un colador de malla i el que queda ho tornem a posar a
l'olla. Hi afegim el suc de llimona i escalfem. Finalment hi afegim la xocolata
finament trossejada i coem a foc mitjà fins que es fongui sense deixar de
remenar.
Posem en un
recipient resistent a la calor i deixem temperar. Ho tapem i ho posem a la
nevera 24 hores en les que agafarà consistència.
NOTES:
- Jo ho fet
per fer-ho i menjar-ho en un plaç de dos o tres dies.
- Es pot
fer per un torrada o com a farciment d'un pastís.
Quins records! Jo també recordo els esmorzars de diumenge i les súper bates de ma mare... una melmelada deliciosa! Petons.
ResponEliminaJejejejje! Si Chus! Jo crec que a quasi totes les cases hi hagut la bata de la mama! jeejje
EliminaMolts petonets guapa!