No
ens enganyem. Sempre hi ha dies dolents. Fins i tot, pot haver-hi setmanes o
mesos dolents.
Quan
algun d'aquells dies apareix, desitgem posar-nos al llit, dormir, i que
l'endemà sigui un altre dia, i a poder ser, diferent.
Quan
el que passes dolent és una setmana, la cosa canvia. Cap a meitats de setmana
comences a afrontar que potser no la podràs canviar la situació. I si és un
mes?
Si t'ha deixat la teva parella per exemple. A meitats de mes, immersa en el teu
dol horrorós, que varia en funció de cada persona i de cada relació, comences a
acceptar que tampoc i pots fer res. Si t'ha deixat per la veïna o per la
companya de gimnàs o de feina, potser ens costarà més d'assimilar i hi haurà
més llàgrimes de ràbia que de dolor. Però tard o d'hora acceptarem que plorant
no aconseguirem que aquesta parella torni amb nosaltres ni que ens tornin la
feina de la que ens acaben d'acomiadar. Alguns trigarem més en assimilar-ho i
d'altres menys, però tots ho acabem fent.
Ara
però, posem-nos menys dramàtics. Posem-nos en aquell dia dolent, simplement per
coses que des d'un punt de vista objectiu poden resultar banals però que nosaltres ens afecta sobremanera.
Imaginem
aquell dia que ens toca un pacient difícil i que ens satura per tot el matí. O
aquell Diumenge de platja que havíem planificat amb cura, després de molts
treballant, i que ens pega el diluvi universal. O aquella minidiscussió amb la
teva mare per aquella mini bajanada però que et deixa plof durant un dia.
O
simplement que ja t'aixeques malament, amb el peu esquerre i el cabell no
t'acaba de quedar com hauria i aquells texans que et van tan bé, estan per
rentar. T'has d'acabar posant uns que et fan dos talles més i a sobre saps del
cert que a la feina, t'espera un dia molt, molt dur.
Qui
no ha tingut ha tingut algun d'aquests dies? Imagino que molts de vosaltres. Al
principi he de dir que jo lluitava i lluitava contra ells i nedava contra
corrent fins que acaba exhausta i en moltes ocasions, amb ganes de plorar. Però
llavors un dia crec que vaig escoltar el algun lloc que el millor que pots fer
és deixar-te emportar per aquesa corrent maligna, no intentar nedar en contra.
És clar, si vaig en contra poc puc arreglar i a més gasto les meves energies.
Així que fent cas d'això, vaig decidir deixar que aquell dia que anava alament, encara ho anés més. Em deia a mi mateixa que el que hagi de passar
passarà, així que l´únic que podia fer era estar preparada. Basicament
deixar-me endur per la corrent, i baixar pel riu tranquil·lament fins a arribar
al mar. Sense ofegar-me si pot ser.
Però
el més important, és que quan aquests dies de merda s'acaben, arribo a casa
disposada a obsequiar-me d'alguna manera per haver-lo aguantat. Engego el forn i
començo a fer receptes, a barrejar els ous i el sucre, obro la despensa i miro
el que tinc i així em surten pastissos com aquests. Què que es? Un pastís
semisolid amb oreos i chips de caramel que espero que us agradi tan com a
nosaltres.
PASTÍS
SEMI SÒLID D'OREOS I CHIPS DE CARAMEL
Per
a 8-10 persones
Per
un motlle de 28x18 cm
Ingredients:
310 gr de farina
310 gr de farina
500
gr de mantega
620
gr de sucre
10
ous
440
gr de xocolata per fondre
2 culleretes d'extracte de vainilla
2 culleretes d'extracte de vainilla
Pre
escalfem a 170ºC.
Desfem
la xocolata al bany maria i hi afegim la mantega, remenant fins que estigui
fosa. Apartem fins que es temperi una mica. Afegim el sucre poc a poc, després
els ous d'un en un, remenant bé després de cada un. Quan estiguin integrats
afegim l'extracte de vainilla.
Finalment
posem la farina i remenem.
MUNTATGE
DEL PASTÍS
Posem
spray antiadherent al motlle.
Posem
una primera capa de massa de pastís, la meitat aproximadament. Col·loquem una
capa de galetes Oreo i hi afegim la resta de massa que ens queda, cobrint
totalment les galetes.
Posem
al forn durant 30 minuts. Retirem, deixem refredar i desmotllem.
NOTES:
- És
molt important que el motlle sigui d'aquestes mides. Si és més ample, la massa
quedarà més prima, i amb aquest temps de fornejat quedarà totalment fet. Per a
que quedi estil Coulant ha de ser així. Si el motlle que teniu és més ample,
disminuïu el temps de fornejat.
- Ompliu fins un dit del motlle. Us sobrarà massa amb la que podeu fer un mini pa de pessic en un motlle de 15 cm.
- Ompliu fins un dit del motlle. Us sobrarà massa amb la que podeu fer un mini pa de pessic en un motlle de 15 cm.
Mare meva quina pinta!!! Em dónen ganes de tenir un mal dia per fer-ne un...jajajja.
ResponEliminaQue vagi bé la setmana! Clara
Jajjajaj! hola guapa! Oi que si? Però mira, també en pots fer un per celebrar que tens un dia superbo!!
Eliminamolts petonets guapa!