No ens enganyem. Hi ha dies dolents. I pastissos semisòlids d'oreos per arreglar-los.



No ens enganyem. Sempre hi ha dies dolents. Fins i tot, pot haver-hi setmanes o mesos dolents.

Quan algun d'aquells dies apareix, desitgem posar-nos al llit, dormir, i que l'endemà sigui un altre dia, i a poder ser, diferent.

Quan el que passes dolent és una setmana, la cosa canvia. Cap a meitats de setmana comences a afrontar que potser no la podràs canviar la situació. I si és un mes?
Si t'ha deixat la teva parella per exemple. A meitats de mes, immersa en el teu dol horrorós, que varia en funció de cada persona i de cada relació, comences a acceptar que tampoc i pots fer res. Si t'ha deixat per la veïna o per la companya de gimnàs o de feina, potser ens costarà més d'assimilar i hi haurà més llàgrimes de ràbia que de dolor. Però tard o d'hora acceptarem que plorant no aconseguirem que aquesta parella torni amb nosaltres ni que ens tornin la feina de la que ens acaben d'acomiadar. Alguns trigarem més en assimilar-ho i d'altres menys, però tots ho acabem fent.

Ara però, posem-nos menys dramàtics. Posem-nos en aquell dia dolent, simplement per coses que des d'un punt de vista objectiu poden resultar banals però que  nosaltres ens afecta sobremanera.

Imaginem aquell dia que ens toca un pacient difícil i que ens satura per tot el matí. O aquell Diumenge de platja que havíem planificat amb cura, després de molts treballant, i que ens pega el diluvi universal. O aquella minidiscussió amb la teva mare per aquella mini bajanada però que et deixa plof durant un dia.

O simplement que ja t'aixeques malament, amb el peu esquerre i el cabell no t'acaba de quedar com hauria i aquells texans que et van tan bé, estan per rentar. T'has d'acabar posant uns que et fan dos talles més i a sobre saps del cert que a la feina, t'espera un dia molt, molt dur. 

Qui no ha tingut ha tingut algun d'aquests dies? Imagino que molts de vosaltres. Al principi he de dir que jo lluitava i lluitava contra ells i nedava contra corrent fins que acaba exhausta i en moltes ocasions, amb ganes de plorar. Però llavors un dia crec que vaig escoltar el algun lloc que el millor que pots fer és deixar-te emportar per aquesa corrent maligna, no intentar nedar en contra. És clar, si vaig en contra poc puc arreglar i a més gasto les meves energies. Així que fent cas d'això, vaig decidir deixar que aquell dia que anava alament, encara ho anés més. Em deia a mi mateixa que el que hagi de passar passarà, així que l´únic que podia fer era estar preparada. Basicament deixar-me endur per la corrent, i baixar pel riu tranquil·lament fins a arribar al mar. Sense ofegar-me si pot ser. 

 Però el més important, és que quan aquests dies de merda s'acaben, arribo a casa disposada a obsequiar-me d'alguna manera per haver-lo aguantat. Engego el forn i començo a fer receptes, a barrejar els ous i el sucre, obro la despensa i miro el que tinc i així em surten pastissos com aquests. Què que es? Un pastís semisolid amb oreos i chips de caramel que espero que us agradi tan com a nosaltres.



PASTÍS SEMI SÒLID D'OREOS I CHIPS DE CARAMEL

Per a 8-10 persones

Per un motlle de 28x18 cm

Ingredients:
310 gr de farina

500 gr de mantega

620 gr de sucre

10 ous

440 gr de xocolata per fondre
2 culleretes d'extracte de vainilla

Pre escalfem a 170ºC.

Desfem la xocolata al bany maria i hi afegim la mantega, remenant fins que estigui fosa. Apartem fins que es temperi una mica. Afegim el sucre poc a poc, després els ous d'un en un, remenant bé després de cada un. Quan estiguin integrats afegim l'extracte de vainilla.

Finalment posem la farina i remenem.



MUNTATGE DEL PASTÍS

Posem spray antiadherent al motlle.

Posem una primera capa de massa de pastís, la meitat aproximadament. Col·loquem una capa de galetes Oreo i hi afegim la resta de massa que ens queda, cobrint totalment les galetes. 


Repartim els chips de caramel per sobre i amb un ganivet remenem per a que es vagin enfonsant.





Posem al forn durant 30 minuts. Retirem, deixem refredar i desmotllem.



NOTES:

- És molt important que el motlle sigui d'aquestes mides. Si és més ample, la massa quedarà més prima, i amb aquest temps de fornejat quedarà totalment fet. Per a que quedi estil Coulant ha de ser així. Si el motlle que teniu és més ample, disminuïu el temps de fornejat. 
- Ompliu fins un dit del motlle. Us sobrarà massa amb la que podeu fer un mini pa de pessic en un motlle de 15 cm.

CONVERSATION

2 comentarios:

  1. Mare meva quina pinta!!! Em dónen ganes de tenir un mal dia per fer-ne un...jajajja.
    Que vagi bé la setmana! Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajjajaj! hola guapa! Oi que si? Però mira, també en pots fer un per celebrar que tens un dia superbo!!
      molts petonets guapa!

      Elimina

Subir