Tiramisú de la meva tieta



Que fa temps que no publico? Doncs si, tota la raó. Que us ho compenso amb aquesta super recepta? Doncs també, perquè aquesta recepta tan deliciosa de tiramisú us traurà els sentits! Tòpic? Potser...


Realitat? També....

I és que últimament vaig força atrafegada i la veritat és que m’encanta; no ho puc negar.

He estat fent algunes presentacions del llibre, a la Fira de Reus i a Torredembarra amb l’Associació de veïns de Baix a Mar. He de dir que aquesta última em va fer molt feliç, amb un ambient càlid i quasi com en família, que només aquest barri és capaç de fer-te sentir. 



Però es clar, cada vegada que en faig una, em passo la setmana fent els preparatius i els últims dies fornejant cupcakes per a que tothom en pugui provar i que sàpiguen quines receptes estan comprant.

I els que saben com vaig, saben que ho faig tot a altes hores de la nit... Així que sembla que ara que ja no em queden presentacions, ja puc penjar un post.

Aquest tiramisú no és ni molt menys, recepta meva, sinó que és la de la meva tieta Anabel. Desde que recordo, sempre que hem anat a dinar a casa els meus tiets, recordo a la meva mare com pel cotxe anava pensant en veu alta, el deliciós tiramisú que menjaria. Era igual el menú que hi ha hagués, sempre i quan el postre fos aquest. Un bon dia, i començant amb el blog, li vaig demanar la recepta però per algun motiu no la vaig fer mai (coses d’aquestes inexplicables, que passen).



No fa massa que vaig trobar la recepta que ella em va apuntar al mateix plàstic dels “bizcochitos” de la marca Fontaneda, perquè bàsicament la va adaptar d’allí.

La vaig portar a casa els meus pares i no cal dir-vos el que va passar. No cal que us digui que la van fulminar, en qüestió de minuts. I és que és infal·lible.

Aquest 12 d’Octubre, els meus pares feien anys de casats i com que el meu pare ja feia temps que em demanava el tiramisú una vegada i una altra vaig pensar que seria un bon regal. Dit i fet, presentat i menjat!





No espereu un tiramisú fora de la normal, amb cap ingredient especial ni estrany. És el clàssic, el de sempre, d’aquelles coses que les de sempre, funcionen.

 Espero que us agradi tant com a casa meva!



TIRAMISÚ DE LA MEVA TIETA

Per a una safata de 32cm22cm

Ingredients:

550 gr de mascarpone

2 ous

120gr de sucre

100 gr de nata de muntar (opcional)

300 gr de “bizcochos” (fontaneda)

2 tasses de cafè fort

1 got petit de licor de cafè

Cacao en pols

Xocolata per decorar



MÈTODE:

Separem les clares del rovells dels ous.

Batem les clares amb 75 gr sucre fins que quedi una barreja blanquinosa.

Afegim el mascarpone i batem fins que quedi homogeni.

Per altra banda, batem els rovells amb la resta del sucre, fins que quedin a punt de neu i les afegim a la barreja del formatge. Ho barrejarem amb compte, amb una espàtula i moviments evolvents. Apartem.

Opcional: podem afegir una mica de nata prèviament muntada.

En un bol, posem les dues tasses de cafè i el licor i suquem els bizcochos (jo faig com ella, molta ràpidament i dues vegades per cada banda).

Els anem posant un al costat de l’altre en una safata, a sobre la barreja d’abans i amb un colador hi espolvoregem cacau.

Tornem a posar una altra capa de bizcoshos i una de crema. Deixem reposar a la nevera, tot un dia si pot ser.

Just abans de servir hi espolvoregem el cacau en pols per la superfície i ratllem xocolata.



NOTES:

-         A les fotografies veureu que he posat tres capes de bizcochos. Si...sóc una avariciosa... Vaig doblar les quantitats.

-         En una de les ocasions em vaig passar a l’hora de muntar les clares d’ou, de manera que em va quedar una crema massa espessa. Estava bo igual, però no resultava tan cremosa i per tant no es va integrar de la mateixa manera amb els bizcochos. Així que tingue-ho en compte.


CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Bon dia! La tinc pendent per fer-la! Les receptes casolanes sempre son les millors. Un comentari, quan barreges al principi amb el sucre no son els rovells?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!!! Sii, un super lapsus!
      Moltes gràcies guapa!

      Elimina
  2. MMMmmm....molt bo, Neus!!! I si és una recepta familiar....encara més!!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapa! Si, les familiars són les millors!
      Molts petonets!

      Elimina
  3. M'encanta el tiramisu i aquest té una pintassa...jo ho vaig probar de fer una vegada i em va quedar molt líquid...i ja no ho he tornat a intentar més. Aviam si m'animo, que segur que val la pena. M'apunto la recepta!
    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Clara! És clar que si! Intenta aquesta recepta perquè no queda gens gens líquida! Està boníssima!
      Molts petontes i gràcies per passar-te per aquí!

      Elimina

Subir