Vull ser una top model i galetes de pecat



Doncs sí, he decidit que vull ser una top model. Ara ve quan, just després d’aquesta frase hi penjaria un emoticono amb una gota de suor que li baixa per la cara.
Sobretot si llegiu la frase quan just a sota hi ha fotografies, unes galetes farcides de caramel i Nutella que fan salivar només de mirar-les.

Sovint ens trobem comparatives de celebritis; imatges d'elles en un estudi i posteriorment passades per Sant Photoshop i just al costat, altra fotografia sortint de casa on se'ls hi veu tots els defectes que puguin tenir. No em refereixo a aquestes celebritis, ells/elles són com qualsevol de nosaltres però amb unes dots interpretatives que fan que cobrin xifres millonaries.La meva frustació va per un altre lloc. Va per periodistes d'espectaculars ulls blaus, amb marits superperfectes, va de supermodels tan naturals i tan precioses a la vegada, va de Gisele Bunchen, va d'Úrsula Corberó... 
 Pensareu molts de vosaltres que aquestes tres precisament no són sant de la vostra devoció i home, en alguns aspectes tampoc de la meva. La meva enveja ve de...
Com cada matí, un Dilluns, arribo a la consulta. Sovint ja estic cansada i més, ara a l'estiu. M'he aixecat tant justa que ni tan sols he pensat en el que em posava i realment, no vaig molt afavorida. He intentat fer-me una cua amb el cabell però no ho sembla; ahir per la nit vaig fer tard i em vaig dutxar just abans d'anar a dormir, amb els cabells un pèl humits i quan aquests es sequen al seu aire....doncs això, que acaben al seu aire, cadascun en una direcció.
 Pel cotxe me n'adono que no m'he posat corrector als ulls i un lleuger to blavós els envolta. Em poso les ulleres de sol, a veure si dissimulo una mica. Baixo del cotxe i em noto els shorts una mica ajustats, signe inequívoc que he agafat una mica de pes. Últimament la meva dieta no està essent exemplar, precisament, l'estiu m'altera els sentits!
Arribo, obro les persianes, poso fil musical, em canvio amb la roba de feina i quan miro el rellotge veig que em queden deu minuts. Decideixo revisar el correu electrònic. Quan acabo i el tanco...."Txa txan!!" , em surten uns petits quadres per tota la pantalla, alguns publicitaris i d'altres una espècie de noticies de celebritis.Mai m'havia parat a mirar-ho, mai havia vist tot allò fins a aquell moment, i.....i....maleïts deu minuts!
 Davant moltes finestretes canviant, lletres de colors, missatges publicitaris....destaca per sobre de tot una noticia, una d'aquelles imprescindibles per la humanitat!
Parlava sobre les dies de descans de la Sara Carbonero i Iker Casillas i el meu dit índex va actuar sol, com en un impuls i va pitjar a sobre del titulet. Pot haver-hi moltísimes opinions sobre aquesta periodista i se l'ha criticat molt , sobre la seva profesionalitat i que si és pel seu físic que està on està. Jo sempre la defenso i quan més la critiquin, més la defensaré. L'èxit absolut a vegades desperta una enveja poc sana i per desgràcia....n'hi ha molta. Què si està allí pel físic? El cas es que està allí i fa temps i aguanta. Només que facis unes quantes gestions al dia, veureu que hi ha moltíssima gent molt incompetent ocupant llocs que no mereixen i no són ni la meitat de guapos! 

Ve, doncs al que vaig. Surten les fotografies de la parelleta durant les seves vacances i...i...no sé, no és just. La noia surt impecable, amb la melena que li cau per l'esquena, brillant i mig ondulada, una panxa que és impossible pensar que fa només mesos que ha donat a llum, ni una gota de suor.Penso quan jo vaig a la platja. Sovint m'he de recollir el cabell is no vull que se'm comenci a enganxar per tota la cara, als pocs minuts d'estar allí. Suo i em regalima la crema protectora, espessa, de factor 50 perquè sinó em cremo. A tot això se li suma un protector encara més fort als llavis, que quan me l'acabo de posar sembla que m'hagi begut 20 gots de llet. Si no ho faig, als dos dies em surten panses. 
 
El bikini quasi mai queda del tot perfecte, quan no em penja la part del cul, queda asimètric, que si em lligo massa fort els cordills al coll...
Em miro i penso que dec estar horrible. I torno a mirar les fotos de la Carbonero.
Imatges de Gisele Bunchen a un festival d'estiu, amb uns simples shorts i una samarreta senzillíssims i que porta amb la mateixa elegància que un vestit llarg. En un solar àrid, desert i sovint fangós ella queda allí, impecable, amb una llum especial, sense una gota de suor, no li enganxen els cabells al coll i ni tan sols se li embruten les sabates.
Jo no cal que vagi a un festival per arribar a casa amb condicions moooolt pitjors.
En fi, que vull ser una supermodel o superperiodista d'ulls blaus, vull estar sempre impecable....Però que dic? Si fos així....no podria embrutar-me els dits mentre menjo un croasant de xocolata, no? No podria sucar els dits a la buttercream? I tampoc podria acabar amb la cara plena de farina després de cuinar?
Nooo.... doncs, ja que el físic mai el tindrem i això d'estar perfectes no va amb nosaltres, mengem i mengem dolços com aquestes supermega galletes, que ens regalimi el caramel i que en regalimi la Nutella i ens llepem els dits i fem un somriure amb les dents negres de la xocolata, però un somriure de felicitat absoluta.

I pels que sou com jo, aquí va la recepta. Esta extreta de Top With Cinamon, un nou descobriment que m'inspira, m'encanta i inclou un tutorial en vídeo que va genial per seguir els passos.
Bon profit!
GALETES DE CARAMEL I XOCOLATA
Recepta extreta de Top With Cinamon
Ingredients:
110 gr de mantega
350 gr de sucre morè
55 gr de cacau en pols
2 ous
1/4 de cullereta de sal
3/4 de cullereta de llevat en pols
260 gr de farina normal
100 gr de pepites de xocolata
8 cullerades de Nutella
Caramels
Sal maldon
 Mètode:
Pre escalfem el forn a 180ºC i preparem una safata amb paper de forn.
En una cassola posem la mantega i la desfem. Apartem del foc i afegim el sucre i els ous. Després afegim el cacau, la sal i el llevat en pols i anem remenant fins que quedi tot integrat.
Finalment hi posem la farina i seguim remenant fins que no quedin taques blanques de farina i finalment les pepites de xocolata.
Agafem una cullerada colmada de massa i la posem a sobre la safata de forn. Amb un dit fem pressió quedant un forat al mig. 

Posem la Nutella

 i el caramel 


i tapem amb més massa de galeta.



 Espolvoregem amb sal maldon.
Fornegem durant 8-10 minuts, traiem i deixem refredar.

CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir