Vells temps amb donuts de caramel de canyella



L’altre dia vaig viure un moment memorable. Si, si, memorable. Res d’aquelles coses importants que et canvien la vida, però sí aquelles que et fan tornar per uns instants a la vida d’abans.

I si això passa al voltant d’aquests donuts amb caramel de canyella, doncs ja és converteix en una tarda perfecta. Amb els anys tot canvia, les amigues canvien, les feines, les circumstàncies i tot el que ens envolta, canvia; i sovint a velocitats vertiginoses que fa que ni ens en adonem. 

 Un d’aquests dies, celebràvem un aniversari d’un amic. Estàvem tots, els de sempre reunits a quasi sempre la mateixa casa. Érem els mateixos, anàvem vestits cadascú com li és característic, xerràvem de la mateixa manera i utilitzàvem quasi les matexies expressions de fa dos anys enrere.

Però el que havia canviat radicalment eren els temes de conversa i una cridòria ambient que ens acompanyava en tot moment.

Aquesta cridòria es deu a les criatures que recentment han format part de la nostra colla. Uns bessons de 6 mesos, un bebè de 11 i un nen de 3 anys fan que les converses d'interrompin contínuament, que les mirades no estiguin fixades en l'interlocutor sinó que hi ha un ull que es fixa en els nens, comprovant en tot moment que estan bé.



Quan caminen perquè no caiguin en un mal lloc, o perquè no caiguiin, simplement. Els bebès de cop ploren, quan menys t'ho esperes i el gran, sovint veu que ha deixat de ser el centre d'atenció i les seves actituds pretenen demostrar que encara no està a l'oblit.

Un guirigall que fa difícil de mantenir una conversa llarga (em refereixo a més de 3 minuts seguits), coherent i d'algun tema que no sigui "d'ells mateixos".

I pobrets ells no es lliuren de nosaltres. Que si un l'agafa en braços, que si l¡altre li fa carantonyes, que si ens apropem a les seves petites cares mentre amb una veu especialment aguda els hi diem que són els més guapos del món.. Van de braç en braç, de petons en petons i d'abraçada en abraçada; és que potser no ho aguantaria cap adult!




En moment, tipus miracle, es van adormir. Els bessons ja és normal que fagin petites dormidetes però és ben estrany que els altres dos coincideixin a l'hora de fer la becaina. Però el miracle va passar i així estàvem tots, asseguts a la taula, parlant en veu baixa davant unes tasses de cafè, amb la major de les tranquil·litats. Al cap d'una estona i encara no sé com, estàvem les quatre amigues assegudes-estirades al sofà, unes recolzades sobre les altres, amb una copa de cava a les mans i xerrant entre riures.



I sí, vam començar a xerrar de les nostres coses, de les coses de sempre. Vam començar a parlar de botigues online, de botigues físiques, de règims que mai farem, i de planificar nits de "juerga" que possiblement tampoc complirem mai. Parlem de records de festes, de records d'ex- parelles i de fracassades noves parelles i de l'època d'estudiants. I aquell estona, aquell instant de retorn al passat em va fer molt feliç. Viatjar en el temps on no hi havia preocupacions més que les dates dels exàmens em va rejovenir per uns instants.



No sé si elles se'n van adonar, però a mi em van regalar un moment fantàstic de nostàlgia. Serà l'efecte d'aquest donuts tan deliciosos el que va provocar aquells moment?
Doncs ja sabeu, només us queda provar-los! Deixareu a tothom amb la boca oberta.



DONUTS AMB CARAMEL DE CANYELLA

Per a uns 10 donuts

Ingredients per al caramel de canyella:

85 gr de mantega

2 culleretes de canyella en pols*

70 gr de sucre morè

1 cullereta de llet

1 cullereta de maizena

1 cullereta d'extracte de vainilla



Ingredients per a la massa del donuts:

200 gr de farina

110 gr de sucre

2 culleretes de llevat en pols

1/4 de cullereta de sal

1/4 de cullereta de nou moscada en pols

1 ou

125 ml de llet



Preescalfem el forn a 180ºC i untem el motlle de donuts amb mantega o amb spray antiadherent.

Per a fer el caramel: En una olla posem la mantega fins que es desfaci. Agafem 4 cullerades soperes i les apartem en un bol.

A l'olla on queda la resta de la mantega afegim la canyella, el sucre morè, la llet, la maizena i l'extracte de vainilla. Remenem i escalfem fins que estigui tot disolt. Posem dues cullerades soperes de la barreja al motlle dels donuts, assegurant-nos que tota la superfície queda coberta.



Per a fer la massa dels donuts: posem l'ou i la llet al bol on teníem les 4 cullerades de manega apartades. Afegim la farina, el sucre, el llevat en pols, la sal i la nou moscada i batem, a velocitat baixa.  Omplim el motlle per sobre d'on abans hi era el caramel, no més dels 2/3 de la capacitat.



Fornegem durant 8 minuts o fins que un escuradents surti net. Al treure del forn deixem refredar durant uns minuts i desmotllem a sobre d'una reixeta.



NOTA:

* A mi em va sembla massa canyella, tenint en compte que és un gust que em satura bastant. Però això va a gustos!




CONVERSATION

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Subir